Els antioxidants són substàncies capaces de retardar o prevenir el procés d'oxidació o autooxidació dels polímers o del cautxú. Funcionen alentint o inhibint l'oxidació del material, evitant així l'envelliment i allargant la vida útil del polímer o cautxú.
Durant la producció de productes de cautxú i plàstic, l'exposició d'articles a alta temperatura a l'aire pot conduir a l'oxidació, provocant decoloració i fragilitat, afectant finalment la qualitat del producte. L'addició d'antioxidants pot mitigar l'oxidació a alta temperatura i preservar la integritat del color. A més, durant l'ús i l'emmagatzematge del producte, l'exposició a l'oxigen, la humitat i els gasos àcids de l'aire oxida gradualment el material, donant lloc a una disminució de les propietats mecàniques, com ara la resistència, afectant així el rendiment del producte. Els antioxidants operen contínuament impedint el procés d'oxidació, allargant així la vida del producte.
Comprendre el principi de la reacció d'oxidació i la funcionalitat antioxidant
El procés d'oxidació tèrmica dels compostos orgànics implica una sèrie de reaccions en cadena de radicals lliures, on els enllaços químics dins de les molècules orgàniques es trenquen a causa de l'exposició a la calor, la llum o l'oxigen, formant radicals lliures actius i hidroperòxids. Els hidroperòxids es descomponen posteriorment, produint radicals hidrocarburs d'oxigen i radicals hidroxil. Aquests radicals lliures inicien més reaccions en cadena, donant lloc a canvis estructurals i de propietats significatius en els compostos orgànics.
Els antioxidants funcionen neutralitzant els radicals recentment formats o facilitant la descomposició dels hidroperòxids, interrompent així la reacció en cadena. Els compostos capaços de neutralitzar els radicals lliures, com les amines aromàtiques i els fenols impedits i els seus derivats, s'anomenen antioxidants primaris. Els compostos orgànics que contenen fòsfor i sofre, capaços de descompondre hidroperòxids, es coneixen com a antioxidants auxiliars.
